Quines aplicacions informàtiques a l'ensenyament obligatori?



Jordi Quintana

Universitat de Barcelona

Departament de Didàctica i Organització educativa

Jordi.Quintana@doe.d5.ub.es





Contingut





Introducció



Ja han passat més de 10 anys des de que les primeres escoles de primària i instituts de secundària van començar a utilitzar ordinadors, i al llarg d'aquesta dècada el discurs sobre el seu ús i el del programari a l'educació ha anat seguint diferents enfocaments.

Així, si a principi dels vuitanta i com a herència dels corrents americans les aplicacions de la informàtica a l'educació tenien l'objectiu d'instruir i d'ensenyar, a poc a poc han anat reorientant el seu objectiu cap a la mediació i la facilitació de l'aprenentatge.

En el moment actual, malauradament encara coexisteixen els dos enfocaments:

Però ara, a 4 anys del mític 2000, reflexionar sobre les aplicacions de la informàtica a l'ensenyament obligatori, només es pot fer si es té en compte que estem en mig d'una puixança de l'estat del benestar i de la societat de la informació -que com molts d'altres desitjo que evolucionin cap a l'estat racional/solidari i a la societat del coneixement-; amb una predominància de la ideologia tecnologista (Gracia, 1994) que ha legitimat el valor de l'eficàcia i una moral individualista (Camps, 1993); amb la concepció vigotskiana de l'ordinador com a instrument psicològic (Del Rio, 1991; Rivière, 1984) i mediador cognitiu (Martí, 1993; Monereo, 1995); en plena implantació del nou sistema educatiu; amb l'establiment des del curs 1992-1993 de la matèria troncal "Noves tecnologies aplicades a l'educació" als estudis de magisteri, amb un nivell de formació, permanent del professorat força ampli però de discutible enfocament, amb un nivell de dotacions de maquinari i programari acceptable però encara insuficient i no actualitzat.

A l'institut d'ensenyament secundari on compagino la meva feina universitària, disposem d'una aula d'ordinadors. De les 35 hores setmanals en les quals s'hi imparteix classe, en 24 hi ha algun grup a l'aula, cosa que representa el 68.5% de la seva ocupació.

Aquestes 24 hores estan repartides de la següent manera:

Àrea Contingut Hores
Tecnologia Coneixements informàtics i CAD 3
Tecnologia Tractament de la informació: Bases de dades 3
Educació visual i plàstica Dibuix artístic 3
Llengua Català 4
Llengua Català i castellà: ortografia 1
Llengua Periodisme 3
Llengua Revista 2
Matemàtiques Geometria 2
Música Edició de partitures 1
Vàries Usos puntuals (mitjana setmanal) 2

Podem observar que en el 25% de les hores d'ús de l'aula d'ordinadors es fa "informàtica" i que en el 75% s'utilitza la informàtica, els ordinadors, per l'ensenyament i l'aprenentatge dels continguts de les àrees curriculars.

Crec que la situació presentada cada vegada és més general. Els centres educatius a poc a poc van superant l'obsoleta visió de les aplicacions de la informàtica a l'educació com a estudi de la programació, dominada primerament pel BASIC, després pel PASCAL i el LOGO mal entès i actualment pel VISUAL BASIC; l'enfocament erroni de l'aprenentatge de la informàtica que inclou des de la base binària i el codi ASCII al sistema operatiu a pèl; al malaurat ús indiscriminat de programes d'exercitació i d'instrucció unidireccional; a l'error de donar classes de programes informàtics -"Ara toca classe de Windows", o de WordPerfect o d'AmiPro o de Word o del que sigui-; o el de tenir una aula per fer informàtica i no una aula d'ordinadors per fer-hi classe de qualsevol matèria curricular o transversal.

Per sort cada vegada es van valorant més les bases psicopedagògiques de l'aprenentatge en les quals es fonamenta un programa informàtic educatiu i la seva qualitat didàctica, que la seva imatge estètica i l'entorn informàtic.

Però encara hi ha persones que refusen tan bons programes educatius com el Babel, el Cabri o el Músic perquè no funcionen en l'entorn Windows i tenen una resolució gràfica senzilla, i en canvi s'enlluernen amb programes de nul.la qualitat educativa, però que funcionen en l'entorn Windows i són multimèdia, i per tant fan musiquetes i tenen molts colorets.

Ara bé, el problema de la correcció i de la qualitat no rau en el programes sinó en el professorat. Només recordar que, com bé diu D. King (citat per King, Quintana i Vivancos, 1992), "el que és fonamental és que el mestre sigui un bon docent: el millor programa pot resultar un fracàs en una escola autoritària i resistent als canvis", i que com exposen J. Garret i B. Dyke (citats per King, Quintana i Vivancos, 1992) "l'ús amb èxit de la informàtica depèn, més que de qualsevol altre factor, de les destreses i de la sensibilitat del professorat i de la relació entre aquest i l'alumnat".

Però ens podem preguntar: Quins són els objectius de l'ús d'ordinadors a l'ensenyament obligatori? Què s'ha de fer servir?

L'article 2 del decret d'ordenació general dels ensenyaments de l'educació obligatòria a Catalunya (Departament d'Ensenyament, 1992a), estableix que una de les finalitats d'aquests ensenyaments és la de "Facilitar el desenvolupament d'aprenentatges conceptuals, procedimentals i actitudinals que possibilitin la comprensió dels elements bàsics de les humanitats, la ciència i la cultura i dels entorns tecnològic i d'informació que caracteritzen la societat actual i la seva evolució".

Aquesta finalitat queda més concretada en el punt 2.15 de l'article 2 del decret d'ordenació curricular de l'educació primària (Departament d'Ensenyament, 1992b), i en els punts 2.6 i 2.11 de l'article 2 del decret d'ordenació de l'ESO (Departament d'Ensenyament, 1992c), i en el currículums específics de les àrees curriculars (vegeu Quintana i Vivancos, 1995).

Ara bé, aquests objectius i finalitats són relatius a l'alumnat -"En acabar l'etapa, l'alumne ha de ser capaç de:"-, però, i l'escola? A més de tenir com a objectiu la col.laboració en l'assoliment dels objectius de l'alumnat, té algun altre objectiu? I el professorat?

L'objectiu dels centres d'educació obligatòria hauria de ser el de la integració de la tecnologia de la informació entesa com "l'ús quotidià i normalitzat dels recursos informàtics, en el més ampli ventall d'àrees curriculars, amb un equilibri racional entre instrument per a l'ensenyament, instrument per a l'aprenentatge i instrument d'aprenentatge" (Quintana i Ruiz, 1995), i en aquest sentit hauria de format part del seu Projecte Curricular de Centre.

I l'objectiu del professorat? El professorat, com a membre del centre escolar, ha portar a la pràctica allò que es diu al Projecte Curricular, però també, en la seva tasca de mediador i facilitador de l'aprenentatge de l'alumnat, haurà de recórrer a l'ús d'ordinadors sempre que això potenciï, contextualitzi o endolceixi aquest aprenentatge (Quintana, 1995).


Recuperar l'articleen format RTF



Referències bibliogràfiques



CAMPS, V. (1993) La tècnica i els valors morals. A: Ètica i Tecnologies. Papers, Fundació "la Caixa", desembre.

DEL RIO, P. (1991) ¡Pásame la brújula! Un ejemplo de metodología histórico-cultural en la enseñanza de las matemáticas. Comunicación, Lenguaje y Educación, n. 11-12, pp. 25-54.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1992a) Decret 75/1992, de 9 de març. Barcelona: DOGC, n. 1578 de 3 d'abril.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1992b) Decret 95/1992, de 28 d'abril. Barcelona: DOGC, n. 1593 de 13 de maig.

DEPARTAMENT D'ENSENYAMENT (1992c) Decret 96/1992, de 28 d'abril. Barcelona: DOGC, núm. 1593, de 13 de maig.

GRACIA, D. (1994) Ciencia y Técnica A: GRACIA, D. et al. Humanismo y Ciencia. La Coruña: Fundación Paideia.

KING, D.; QUINTANA, J.; VIVANCOS, J. (1992) L'ordinador a la renovació pedagògica. Barcelona: PIE-ESPIRAL.

MARTÍ, E. (1993) Utilitzar l'ordinador a l'escola: una altra manera d'aprendre. Tarragona: Associació Si.., entonces... (Ponència presentada al VII Seminari de Psicologia: Investigació i aplicació de la informàtica a l'aprenentatge).

MONEREO, C. (1995) Informàtica i educació especial I i II. Crònica d'Ensenyament, n. 74 i 78-79, pp. 4.-7, 4-7.

QUINTANA, J. (1995) La dulce tecnología. Novàtica, n. 117, pp. 3-5.

QUINTANA, J. (1996) Quines aplicacions informàtiques a l'ensenyament obligatori?. Escola Catalana, n. 330, pp. 6-7.

QUINTANA, J.; RUIZ, F. (1995) Interpreting internal school factors on the educational integration of IT. A: WATSON, D.; TINSLEY, D. (Eds.) Integration Information Technology into Education. London: Chapman & Hall-IFIP.

QUINTANA, J.; VIVANCOS, J. (1995) Recull de referències a la tecnologia de la informació incloses als Decrets d'Ordenació del Sistema Educatiu de Catalunya. A: Sinera en disc, edició 95. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Ensenyament, Programa d'Informàtica Educativa (Material en suport CD ROM).

RIVIÈRE, A. (1984) La psicologia de Vygotski. Madrid: Visor.


Tornar a la bibliotecavirtual de tecnología educativa